També és un bon moment per pensar en les motivacions que ens mouen a aquest trobament no només travessant l' Atlàntic amb gent que ja ens espera i amb el grup també amb un mateix , amb Déu ...
Gràcies a cadascú dels qui us heu apropat a conèixer els Camps i la tasca de les Missioneres i especialment a tots els que teniu la generositat des d' ara de dedicar temps i esforç a aquests nens i famílies als qui a l' agost posarem nom i rostre...
Alguns textos que he trobat i ens ajuden a reflexionar:
RIQUESA. (anònim)
Una vegada, un pare de família acabalada va dur al seu fill a un viatge pel camp amb el ferm propòsit que el seu fill veiés què pobres eren algunes famílies del país..
Van estar per espai d'un dia i una nit complets en una granja d'una família camperola molt humil.
De retorn a casa el pare li pregunta al seu fill:
- Que t´ha semblat el viatge?
- Molt bonic papa!
- Has vist com en pot ser de pobre la gent?
- Si!
- I què has après?
- Que nosaltres tenim un gos a casa, ells tenen quatre.
Tenim una piscina que arriba d'una banda a la meitat del jardí, ells tenen un rierol que no té fi. Nosaltres tenim uns llums importats en el pati, ells tenen les estrelles. El nostre pati arriba fins a la reixa de casa, el d'ells té tot un horitzó. Ells tenen temps per a parlar i conviure en família; tu i la mama heu de treballar tot el dia i gairebé mai us veig.
A l'acabar el relat, el pare es va quedar mut, i el seu fill va afegir:
- Gràcies papà per ensenyar-me el rics que podem arribar a ser !!!
El voluntario
no ha pintado un cuadro,
no ha hecho una escultura,
no ha inventado una música,
no ha escrito un poema,
pero ha hecho una obra de arte
con sus horas libres.”
Gloria Fuertes
No hay comentarios:
Publicar un comentario