L' Ignasi ens va ajudar a experimentar el que volem viure al camp de treball un espai màgic de trobada, on cada persona és important i té molt a aportar.
És difícil compartir una experiència i mes fer-ne un resum la Cristina Jiménez ho ha fet amb creativitat i fidelitat , gràcies i gràcies al Jordi que tant bé ho la explicat.
Aguije a tots els que hi heu participat i gràcies especialment a l' Ignasi que ens ho ha fet viure i reviure.
Trobada de nou a les Claretianes de Cornellà amb gent del Paraguai (Patrícia i Luis de Yhú), gent jove que ja ha estat i repetirà a Republica Dominicana, gent del primer viatge a Paraguai i també del grup de la gent jove, gent de la nova expedició a Yhú, monges de la fundació Claretiana, simpatitzants del col·legi i del barri, ... en total fins a 23 persones inclosa el presentador, un metge de MSF que ha recorregut el mon des de la vessant de la cooperació en forma d’organització dels mitjans que tenia a l’abast, conjuntament amb la seva dona Inés (mestre de nens del mon) i dos fills, que en ser més grans s’han vist obligats a tornar a Barcelona per proseguir amb la seva educació. Mentre tant es dedica a ajudar en diversos fronts, un d’ells el d’avui en forma de dinàmica de grups entre gent autòctona a d’on anem i els que hi anirem o ja hi ha estat. Ha durat unes tres hores
.Ha començat amb una pregària en guaraní (idioma del que fonèticament no entenc ni una paraula) entre la Patrícia i en Luis. Tot ha estat en castellà després. La dinàmica no ha parat en cap moment. Ens hem presentat un per un amb el nom i una situació resumida en poques frases. Ha copsat l’exposició d’en Jordi F i la Montserrat B com a viatge celebració dels seus 25 anys de casori en forma de cooperació. També ha estat interessant els joves que repeteixen viatge a la R. Dominicana. Un diàleg a quatre veus anomenat el terené (el mate de l’estiu) ha de servir per tots nosaltres i durant els dies que estarem a Yhú per valorar i crear reds entre les dues cultures. No es podrá fer res sense aquest diàleg continuat i dia a dia. El fet d’interessar-nos per ells d’entrada ja es prou important.
.Hi ha un problema d’accés en el mon rural, tant per la sanitat com per l’educació, que son dos pilars bàsics pel desenvolupament d’una cultura. Els metges hem d’anar sense la nostra cap com a tals, i intentar ajudar crear una red d’accessos i intentar construir la sanitat (no el nostre sistema sino el d’ells). A nivell d’educació cal veure els Centres Educatius, observar, escoltar, ... i intentar reactivar el seu sistema. Se’ns ha recomanat que escribim les nostes experiències, que després s’ha de poder compartir i extendre-las als nostes àmbits, per ampliar fins on es pugui les reds socials.
-Se’ns pregunta: perquè se’ns va ocorrer venir a Yhú ?, qué volem ?, perqué ... S’han expresat moltes opinions: tenir inquietut per anar-hi, necesito tornar a ser metge fora de l’àmbit de cada dia, necesito saber quines qualitats tinc en circunstàncies especials, ... anirem a fer coses petites un cop més però poca cosa més (per intentar qui tinguin amplies repercusions). Hem hagut de respondre a cinc preguntes: qué portarem quan tornem?, qué haurà estat el millor? i qué el pitjor ?, qué ens ha frepat més d’aquests viatges cooperants?, .... (ja ens enviaran un resum d’aquestes questions, que no he anotat).
-Una pregària final amb els més joves i els guaranís. Després de tres hores s’ha donat per acabat el viatge a Sud i Centreamèrica, sentint-nos més entrats en el tema. D’aquests projectes tant son importants els abans, com el durant o com el després.
¿ Por que quiero ir?¿ Por qué he ido?
¿ Qué voy a buscar? ¿ Qué traigo de allí?
Y allí ¿ Qué valoran de nuestra visita?
Sugerencias para los que van
Libros:
"Un paraguayo fuera de su mundo" - Saro Vera
"La fiesta del Chivo" – Mario Vargas Llosa
"Las Venas" – Eduardo Galeano
"Los abrazos" – Eduardo GaleanoLinks de interés:
Video de Eduardo Galeano:
¿ Qué podemos hacer al regresar?
| ||||
@ Comunicar e informar
@ Compartir la experiencia con la familia, amigos, grupo de ACO, etc.
@ Hacer propaganda para que vayan otros
@ Transmitir la experiencia y vivencia
@ Explicar mi experiencia a los que quieran ir
@ Transmitir todo el amor y agradecimiento que he recibido
@ Seguir trabajando
@ Enseñar a la gente de nuestro pueblo, nuestra experiencia
@ Explicarlo
@ Compartir la experiencia
@ Preparar el siguiente campo de trabajo
@ Motivar a los demás para que tengan esta experiencia
@ Evaluarlo
@ Crear un grupo con los que han ido
@ Trabajar para el siguiente campo de trabajo
@ Explicar, transmitir como viven, las experiencias que he tenido
@ Explicarlo y compartirlo
@ Enseñar el lugar donde he estado y lo que he aprendido allí animándolos a que vayan
@ Enseñar grabación de una entrevista a personas de allí
@ Enseñar lo que me han escrito las personas del lugar donde he estado
@ Trabajar sobre la experiencia vivida plantándola en los demás e integrándola en mi mism@
@ Autocrítica del papel nuestro en esos países
@ Es tan importante preparar la ida como integrar lo vivido a la vuelta
@ Crear lazos de amistad tanto allí como aquí para crecer juntos
@ Vehicular la experiencia obtenida para motivar y sensibilizar el entorno escolar (profesores, hijos y amigos).
@ Crear un grupo que ayude a seguir el contacto con el lugar visitado, para establecer un puente y seguir colaborando con ellos.
AMIC amb el suport de l' Ajuntament de Cornellà
No hay comentarios:
Publicar un comentario